RAUXA 2018: «FULLES D'HERBA» DE WALT WHITMAN

►Dimecres 21 de novembre

Club de Lectura BCT, comentari de Fulles d'herba de Walt Whitman, moderat per David Yeste.

Lloc: Biblioteca Central de Terrassa / Passeig de les Lletres, 1

Horari: 19:00 - 20:30 - Entrada lliure

Cant de mi mateix - 21

Jo soc el poeta del cos i soc el poeta de l’Ànima,

els plaers del cel són dins meu i els dolors de l’infern són dins meu,

els primers me’ls implanto per fer créixer el meu jo, els segons els tradueixo a una nova llengua.

Jo soc el poeta de la dona ben igual que de l’home,

i dic que és genial ser una dona com ser un home,

i dic que no hi ha res més gran que la mare dels homes.

Jo canto el cant de la dilatació i de l’orgull,

ja hem tingut prou encongiments i súpliques,

jo tan sols mostro que la mida només és desenvolupament.

Has deixat enrere els altres? Ets el President?

Això són banalitats, perquè tots arribarem, i anirem més enllà encara.

Jo soc aquell que es passeja amb la nit dolça i fecunda,

jo crido la terra i la mar mig posseïdes per la nit.

Estreny-me més fort, nit de mamelles despullades —estreny-me més i més fort, nit magnètica i nodridora!

Oh nit dels vents del sud —nit d’immenses i poques estrelles!

Oh tranquil·la nit capcinejant —folla i nua nit d’estiu!

Somriu, voluptuosa terra d’alè fresc!

Terra de somnolents i líquids arbres!

Terra òrfena de ponent —terra de muntanyes coronades de boira!

Terra del doll vitri i cristal·lí del pleniluni acabat de tenyir de blau!

Terra de brillantors i d’obscuritats que taquen les aigües del riu!

Terra de netíssims núvols grisos que es fan més lluminosos i més clars en honor meu!

Terra d’amples abraçades —riquíssima terra de pomerars exaltats!

Somriu, que el teu amant ja arriba!

Pròdiga, m’has donat el teu amor —per tant jo et dono el meu amor!

Oh inexplicable amor apassionant!