dimecres, 31 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: «LA RAUXA AL DAMUNT»


Diumenge 18 de novembre
«La Rauxa al Damunt», dinar vegetarià que comptarà a les postres amb la participació dels poetes Enric Casasses i Dolors Miquel, que recitaran alguns del seus poemes, i intervencions musicals a càrrec de Malena Ferrer.
Lloc: Damunt un Cel de Fil / Carrer del Portal Nou, 9, local 9
Horari: 13:00-16:00 - Entrada i dinar: 15€ 
(Cal reservar la plaça prèviament trucant al 937 84 05 47, de dijous a dissabte)

divendres, 26 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: GENERACIÓN CALÍOPE / ANDREA CEBALLOS


Divendres 23 de novembre
«Poetes de guàrdia», recital de poesia a càrrec de Generación Calíope (Marc Baltà i Andrea Ceballos) i David Yeste + Trobada d'Urban Sketchers Terrassa.
Lloc: Reina Victòria / Carrer de la Rasa, 48
Horari: 21:00 - 22:00 - Entrada lliure


GENERACIÓN CALÍOPE: ANDREA



       Genocidio de azucenas (fragmento)

Debo esperar la noche para escribir cómo murieron las azucenas,
no es fácil contar historias que nadie quiere escuchar.
La oscuridad antes de ser oscura,
reportó todos los colores,
es por eso que en su presencia pueden verse los desechos de un mundo feliz.

En una acromatía plena
viven los niños desamparados,
y los adultos famélicos que no pudieron morir.
No por poca gana, 
el mundo les pesaba en la espalda,
el hambre les comía el cerebro.
No por poca gana,
la pena le robaba el llanto de no poder alimentar a sus hijos enfermos de abandono.
No por poca gana,
no por poca desidia.
La muerte se alió con el capital,
inventaron el ritual, el ataúd y las deudas transferibles
Los pobres condenados a custodiar las calles frías,
a susurrar tras las farolas tintineantes
el gélido pesar de sus tumultuosos cuerpos
deformados por el poco tacto que tuvo el tiempo con ellos.
¿Quién lo haría sinó?
¿Los ancianos felices?
¿Las familias del centro?
¿Los niños ricos?
No, esa gente había nacido para vivir a costa de la miseria.
De eso estábamos convencidos,
si no, no viviríamos tranquilos.
Fues así,
que tú, yo y todas nosotras
Aprendimos a apartar la vista, 
a callar la verdad, sonreír como lagartos y seguir como siempre, como si no pasara nada.

Pero mientras,
en pleno noviembre,
un par de sintecho
se limpian las escarchas y el rocío entre ellos porque sus pieles piden algo de afecto,
se abrazan para arrancar el frío de los huesos,
de sus huesos, porque no tienen nada más que agarrar.
Perdón, lo olvidaba,
necesitan desquitarse también
de las miradas lascivas,
del desazón y la comedia,
de tenerse que esconder,
del sueño y el insomnio,
de ir malvestidos, malalimentados,
malqueridos por el vecindario
al que no le falta calor en invierno,
techo en la noche ni un buen manjar en Navidades.
Están hartos
de no ser mirados,
de ver cada noche como la belleza marcha,
de ver cada noche llorar los lirios del dolor que sienten,
de enterrar cada noche un genocidio de azucenas. [...]


                                                                   Andrea Ceballos



dimarts, 23 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: ANTONI CLAPÉS I ALÍCIA CASADESÚS



Dilluns 26 de novembre

Presentació del llibre Microgrames, d’Antoni Clapés i Alícia Casadesús, a càrrec de Xavier Serrahima.
Lloc: La Temerària / Carrer de la Goleta, 7
Horari: 19:00 - 20:30 - Entrada lliure




En el llibre Microgrames es recull el resultat d'un projecte artístic nascut de la correspondència mantinguda durant més de tres anys entre l’artista visual Alícia Casadesús i el poeta Antoni Clapés. 

A partir d’esbossos, indicis de projectes, intuïcions, apunts, esquemes, el projecte es va anar gestant fins a culminar amb aquesta mostra del treball realitzat.



ANTONI CLAPÉS



          Micrograma del Núvol


          Confondre's amb la neu:
                    ser floc que el migdia ha de tornar líquid.
          Confondre's amb el paisatge:

                    esvanir-se per perdurar.

                                                         Antoni Clapés








dissabte, 20 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: LÍDIA ANOLL PARLA DE GASTON BACHELARD

Divendres 23 de novembre
«Somiadors de mots. Reflexions a partir de la “poètica de l’ensomni” de Gaston Bachelard», xerrada a càrrec de Lídia Anoll.
Lloc: La Temerària / Carrer de la Goleta, 7
Horari: 19:00 - 20:00 - Entrada lliure





Lluny de tota comprensió del text literari sustentada amb teories o coneixements d’àmbits aliens al text, Bachelard proposa un cara a cara entre text i lector basat en el gaudi, la delectació que produeix la «rêverie» (el somieig) dels mots, l’empremta que deixen en l’esperit del lector.
L’exposició d’aquesta aproximació bachelardiana al text literari voldria ser també punt de partença per a una reflexió i posterior debat entre els «rêveurs de mots» que som molts de nosaltres.

Lídia Anoll


dijous, 18 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: PRESENTACIÓ DE LES NOVES EDICIONS DE «L'EVANGELI DEL VENT» I D'«ECCE HOMO» D'AGUSTÍ BARTRA


Dimecres 28 de novembre
Presentació del llibres L’Evangeli del vent i Ecce homo, d’Agustí Bartra, a càrrec de D. Sam Abrams.
Lloc: La Temerària / Carrer de la Goleta, 7
Horari: 19:00 - 20:30 - Entrada lliure


D. SAM ABRAMS, MIQUEL DESCLOT, AGUSTÍ BARTRA I FELIU FORMOSA L’ANY 1972



Presència innombrable

Existeixes
en les creus de foc i escuma
que aixequen les albes lentes,
en les columnes del dia.

En el litoral dels núvols,
en l'àgil peix de les hores,
en el cordam del garbí,
existeixes.

En els molins de la llum,
en les ombres insurgents,
en el cos recte dels arbres
existeixes.

Existeixes
en els vells ponts del record,
en els parpres del futur,
en la campana del cel.

En el rostre de la neu,
en les ales de la cendra,
en la pàgina del mar
existeixes.

En els càntirs de la música,
en les vespes de la sorra,
en la boca de la lluna
existeixes.

Existeixes
en les altes roses d'aigua
que persegueixen els somnis,
en la porta dels sospirs.

En els fils de les cançons,
en el roc vermell del crit,
en les illes de la joia
existeixes.

En el vent de les paraules,
en les fulles del silenci,
en el cor blanc de la fusta
existeixes.

Existeixes
en els cercles de la por,
en els estels inventats,
en la síl·laba del sol.

En les fonts, en les arrels,
en les lletres i en les aus,
en els èxtasis de l'aire
existeixes.

En les branques adormides,
en les llàgrimes dels vidres,
en la bandera del fred
existeixes.

Existeixes
en el gran sostre del temps,
en els xiprers, en els noms
que poden dur flames altes.

En la guarnició blanca
dels besos cansats d'oblit,
en les finestres i els rems
existeixes.

En la història dels llacs,
en la dansa breu del fum,
en els àngels de la veu
existeixes.

Existeixes
en els esperons del trèvol,
en els nius de la bondat,
en els vels de la farina.

En els ossos de l'hivern,
en les cúpules de lli
de les tardes innocents
existeixes.

Existeixes
en els mapes i els ocells,
en les roselles i els cràters,
en les formigues i el rou.

Però mors, tu,
oh núvia del foc, etern
exemple de primavera,
només en mi.

                 Agustí Bartra


dimarts, 16 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: «FULLES D'HERBA» DE WALT WHITMAN

Dimecres 21 de novembre
Club de Lectura BCT, comentari de Fulles d'herba de Walt Whitman, moderat per David Yeste.
Lloc: Biblioteca Central de Terrassa / Passeig de les Lletres, 1
Horari: 19:00 - 20:30 - Entrada lliure




Cant de mi mateix - 21

Jo soc el poeta del cos i soc el poeta de l’Ànima,
els plaers del cel són dins meu i els dolors de l’infern són dins meu,
els primers me’ls implanto per fer créixer el meu jo, els segons els tradueixo a una nova llengua.

Jo soc el poeta de la dona ben igual que de l’home,
i dic que és genial ser una dona com ser un home,
i dic que no hi ha res més gran que la mare dels homes.

Jo canto el cant de la dilatació i de l’orgull,
ja hem tingut prou encongiments i súpliques,
jo tan sols mostro que la mida només és desenvolupament.

Has deixat enrere els altres? Ets el President?
Això són banalitats, perquè tots arribarem, i anirem més enllà encara.

Jo soc aquell que es passeja amb la nit dolça i fecunda,
jo crido la terra i la mar mig posseïdes per la nit.

Estreny-me més fort, nit de mamelles despullades —estreny-me més i més fort, nit magnètica i nodridora!
Oh nit dels vents del sud —nit d’immenses i poques estrelles!
Oh tranquil·la nit capcinejant —folla i nua nit d’estiu!

Somriu, voluptuosa terra d’alè fresc!
Terra de somnolents i líquids arbres!
Terra òrfena de ponent —terra de muntanyes coronades de boira!
Terra del doll vitri i cristal·lí del pleniluni acabat de tenyir de blau!
Terra de brillantors i d’obscuritats que taquen les aigües del riu!
Terra de netíssims núvols grisos que es fan més lluminosos i més clars en honor meu!
Terra d’amples abraçades —riquíssima terra de pomerars exaltats!
Somriu, que el teu amant ja arriba!
Pròdiga, m’has donat el teu amor —per tant jo et dono el meu amor!
Oh inexplicable amor apassionant!



dilluns, 15 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: DAVID YESTE


Divendres 23 de novembre
«Poetes de guàrdia», recital de poesia a càrrec de Generación Calíope (Marc Baltà, Andrea Ceballos Selena Cotarelo) i David Yeste + Trobada d'Urban Sketchers Terrassa.
Lloc: Reina Victòria / Carrer de la Rasa, 48
Horari: 21:00 - 22:00 - Entrada lliure


Ha de haber una tormenta

Para que el día nos halle en una playa manchada
de sombras y de esqueletos.
Y que la mar nos acoja como a los peces eternos
y a los benditos naufragios.
Ha de haber una tormenta.
Para que andemos andenes, y railes que adormezcan
a viajeros y suicidas.
Y que vaciemos de un trago botellas y corazones,
como una estricta promesa.
Ha de haber una tormenta.
Para que llegue la noche que desampare y destierre
a los amantes y monstruos.
Y que un mal rayo nos parta con un crujido de hielo,
en dos mitades perfectas.
Ha de haber una tormenta para nadie se salve,
para que todo se encienda, para saldarte las deudas,
para limpiar las heridas, las cicatrices de niebla,
el polvo de los cristales, los truenos en la cabeza.
Para que el día nos halle en una playa manchada
de sombras y de esqueletos.
Y que la mar nos acoja como a los peces eternos
y a los benditos naufragios.
Ha de haber una tormenta.
Para que andemos andenes, y railes que adormezcan
a viajeros y suicidas.
Y que vaciemos de un trago botellas y corazones,
como una estricta promesa.
Ha de haber una tormenta.
Para que llegue la noche que desampare y destierre
a los amantes y monstruos.
Y que un mal rayo nos parta con un crujido de hielo,
en dos mitades perfectas.
Ha de haber una tormenta para nadie se salve,
para que todo se encienda, para saldarte las deudas,
para limpiar las heridas, las cicatrices de niebla,
el polvo de los cristales, los truenos en la cabeza.


                                                          David Yeste

diumenge, 14 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: MONTSERRAT GALLART PARLA DE KONSTANDINOS KAVAFIS

Dilluns 19 de novembre
«Una estona amb Kavafis», xerrada a càrrec de Montserrat Gallart i Sanfeliu.
Lloc: Ateneu Terrassenc / Passeig del Vapor Gran 39, Passatge B
Horari: 19:00-20:15 - Entrada lliure

MONTSERRAT GALLART

Konstandinos KAVAFIS


Jura

Jura a cada moment que esmenarà la seva vida.
Però quan ve la nit amb els consells que li són propis,
amb els seus compromisos i les seves promeses,
però quan ve la nit amb el poder que li és propi,
torna, perdut, a la mateixa
alegria fatal del cos que vol i cerca.

                                           Konstandinos Kavafis
                                                                 (Traducció de Carles Riba)

dissabte, 13 d’octubre de 2018

RAUXA 2018: FEDERICO GARCÍA LORCA


Dijous 22 de novembre
«Poeta en Nueva York», selecció de poemes de Federico García Lorca interpretats per Xavi Morte (veu), Josep Maria Casasús (baix elèctric), Sergi Sirvent (trompeta i piano), Martín Sheego (guitarra) i Acebuch (projeccions).
Lloc: Nova Jazz Cava / Passatge Tete Montoliu, 24
Horari: 20:00 - 21:00 - Taquilla inversa




New York (oficina y denuncia)                                          

                                                   A Fernando Vela

Debajo de las multiplicaciones
hay una gota de sangre de pato.
Debajo de las divisiones
hay una gota de sangre de marinero.
Debajo de las sumas, un río de sangre tierna;
un río que viene cantando
por los dormitorios de los arrabales,
y es plata, cemento o brisa
en el alba mentida de New York.
Existen las montañas, lo sé.
Y los anteojos para la sabiduría,
lo sé.  Pero yo no he venido a ver el cielo.
He venido para ver la turbia sangre,
la sangre que lleva las máquinas a las cataratas
y el espíritu a la lengua de la cobra.
Todos los días se matan en New York
cuatro millones de patos,
cinco millones de cerdos,
dos mil palomas para el gusto de los agonizantes,
un millón de vacas,
un millón de corderos
y dos millones de gallos
que dejan los cielos hechos añicos.
Más vale sollozar afilando la navaja
o asesinar a los perros en las alucinantes cacerías
que resistir en la madrugada
los interminables trenes de leche,
los interminables trenes de sangre,
y los trenes de rosas maniatadas
por los comerciantes de perfumes.
Los patos y las palomas
y los cerdos y los corderos
ponen sus gotas de sangre
debajo de las multiplicaciones;
y los terribles alaridos de las vacas estrujadas
llenan de dolor el valle
donde el Hudson se emborracha con aceite.
Yo denuncio a toda la gente
que ignora la otra mitad,
la mitad irredimible
que levanta sus montes de cemento
donde laten los corazones
de los animalitos que se olvidan
y donde caeremos todos
en la última fiesta de los taladros.
Os escupo en la cara.
La otra mitad me escucha
devorando, cantando, volando en su pureza
como los niños en las porterías
que llevan frágiles palitos
a los huecos donde se oxidan
las antenas de los insectos.
No es el infierno, es la calle.
No es la muerte, es la tienda de frutas.
Hay un mundo de ríos quebrados y distancias inasibles
en la patita de ese gato quebrada por el automóvil,
y yo oigo el canto de la lombriz
en el corazón de muchas niñas.
óxido, fermento, tierra estremecida.
Tierra tú mismo que nadas por los números de la oficina.
¿Qué voy a hacer, ordenar los paisajes?
¿Ordenar los amores que luego son fotografías,
que luego son pedazos de madera y bocanadas de sangre?
No, no; yo denuncio,
yo denuncio la conjura
de estas desiertas oficinas
que no radian las agonías,
que borran los programas de la selva,
y me ofrezco a ser comido por las vacas estrujadas
cuando sus gritos llenan el valle
donde el Hudson se emborracha con aceite.

                                                 Federico García Lorca